Finalistes dels Jocs Florals

Finalistes Jocs Florals 4t

El lleonet

Vet aquí que en un racó de món

on tenia nas tothom

vivia un petit lleó

amb els seus amics al bosc.

El lleó tenia por

perquè es va quedar molt sol.

Uns micos cridaners va trobar

que no el paraven de molestar.

El lleó va trobar família

I va viure molts dies.

Va ser feliç per sempre

I una lliçó va aprendre.

Conte contat

aquest conte s’ha acabat

Alberto 4t A

ELS PIRATES I EL TRESOR PERDUT

Ara un conte us explicaré

tan bé com jo sabré.

Un pirata de barba vermella com un pebrot

habitava una illa on amagava el seu tresor.

Un altre pirata va anar

i el tresor li va agafar.

El va poder desenterrar

perquè ell estava despistat.

Quan es va adonar

el va anar a buscar.

Amagat a la sorra el va trobar

i a la seva illa va tornar.

Conte contat

aquest conte ja he contat.

Martí 4t A

ESTUDIAR

Ara un conte us explicaré

tan bé com jo sabré.

Hi havia una vegada en un dia assolellat

una escola molt normal.

On hi havia una nena una mica especial

que li agradava la roba medieval.

I el que tothom sabia

era el secret que ella tenia.

Ella podia aconsellar

perquè els amics poguessin millorar.

Tothom li anava a preguntar

i a ella no li paraven de molestar.

Finalment ella els hi va aconsellar,

estudieu estudieu i bones notes traureu.

Conte contat

aquest conte s’ha acabat.

Noa 4t A

LA  PRINCESA  I  EL  POETA

Vet  aquí  una  vegada
una  princesa  molt  il·lusionada.  

En  un  poble  molt  petit

la  veu  d’un  home  va  sentir.

El  poema  que  va  escoltar

fins  al cor  li  va  arribar.

Cada  frase  li  agradava

però  la  veu  era  el  que  fallava.

La princesa  desil·lusionada

va  veure  passar  una  fada  encantada.

Practicant  van  solucionar  els  problema

i  li  va  tornar  a  cantar  el  poema.

La  princesa  molt  animada 

i  totalment  enamorada

va  casar-se  amb  aquell  poeta 

que  tant  li  agradava.                       

Van  viure  feliços

i  vam  menjar  anissos.

Carla 4t A

L’ÓS I LA TORTUGA

Vet aquí una vegada

una tortuga molt preocupada.

Petita com un mosquit passejant pel bosc

va trobar un ós molt empipador.

L’ós la va perseguir

per tot el camí

Va arribar a una casa encantada

i es va trobar  una fada.

Contenta li va dir

Que hi fas aquí?

Jo soc aquí

perquè un ós m´ha perseguit

i com soc tant petita

m´ha perdut de vista.

 Vet aquí un gat, vet aquí un gos

aquest conte ja s´ha fos.

Maria 4t A

Finalistes Jocs Florals 3r

El bosc encantat

         Hi havia una vegada un bosc encantat on hi havien follets, fades, arbres encantats, una bruixa malvada i espantosa...

            Un dia van anar tres amigues que es deien Ana, Jana i Maria i es van trobar tots aquells monstres horribles. Van començar a córrer i tots els monstres les perseguien. Com que estaven tant cansades l’Ana va dir:

-       Anem a amagar-nos darrere d’aquell arbre.

Es van amagar i la Maria va dir:

-       Ara farem un pla per sortir d’aquí.

Però l’arbre on s’havien amagat era l’arbre encantat i les estava  escoltant.

-       NO FAREU CAP PLA!!! – va dir l’arbre.

-       Qui ha dit això? –va dir la Jana.

-       HO HE DIT JO –va fer l’arbre- es millor que us aneu corrents o sinó us menjaré!

I les tres amigues se’n van anar corrents i corrents fins que els monstres es van cansar. I elles van continuar corrents i corrents fins que van sortir del bosc.

Maria 3r A

El concurs

           

Hi havia una vegada una princesa de la selva encantada i la seva mascota “Mofletes” que era una cria de drac. Vivien en una cova molt fresca i molt bonica però molt fosca i era una pena que no es veiés lo maca que era.

            La princesa plorava i plorava perquè els habitants de la selva li havien dit que farien un concurs per veure quina era la cova més bonica i no podia posar-hi una bombeta ella sola. Llavors va cridar el seu drac i va intentar que fes llum amb el seu foc però, no podia perquè encara era una cria.

            En aquell moment va arribar en Joan, va agafar una bombeta i va pujar a sobre del seu cavall i va aconseguir il·luminar la cova.

            I conte contat, ja s’ha acabat.

Carla 3r A

El fantasma de la casa

            Hi havia una vegada un nen que es deia Marc que li encantava jugar ala seu jardí amb la seva pilota.

            Quan va ser  l’hora de dutxar-se el Marc va anar corrents perquè li encantava l’aigua i se’n va anar a dormir. Quan estava al llit va escoltar un soroll que no el deixava dormir. Llavors va anar a l’habitació de la seva mare i li va dir:

-       Mare, aquest soroll no em deixa dormir. I a tu?

-       Tampoc – va dir la mare.

-       Doncs, que tal si anem a mirar? –va proposar el Marc.

-       Val, però hem d’agafar una llanterna...

Van començar a explorar i van veure una mòmia que s’estirava al sofà. Van anar cap allà i li van treure el paper i resulta que era el seu pare que estava somiant. Es va despertar i li van explicar el que havia fet quan estava somiant.

Ana 3r A

El planeta de les joguines

       Hi havia una vegada una nena que es deia Mònica. La Mònica era una nena molt presumida i li agradaven molt les seves joguines; s’ho passava molt bé amb elles.no anava a l’escola perquè deia que les seves joguines eren més importants.

            Hi havia un planeta que ho sabia tot i n’hi havia persones que tenien interès per aquell planeta.

-       Quin serà aquell planeta? –deien les  persones de tot el món.

Mentre estava jugant, la Mònica va anar al lavabo i quan va tornar no va trobar cap de les seves joguines. La Mònica va cridar:

-       Mare!!

I la mare li va dir espantada:

-       Què passa filla?

-       Les meves joguines no hi són...

La Mònica pressentia que les seves joguines estaven a l’espai i com que el seu pare era astronauta el va trucar per telèfon i li va dir:

-       Pare, pare tinc una notícia molt dolenta: han desaparegut les meves joguines.

El seu pare li va dir que hi havia un planeta que estava ple de joguines. Llavors  la Mònica estava contenta i va pensar:

-       Potser que pugui agafar unes quantes joguines més...

El pare va anar corrents cap el seu treball per demanar permís per agafar un coet. Mentre la Mònica  preparava una bossa per posar-hi les joguines que agafaria del planeta.

Però de sobte es va sentir una mica trista i va pensar que potser era millor no agafar joguines del seu planeta. Va trucar al pare i li va dir que no calia anar per les joguines.

      El pare li va comprar una quantes joguines i la Mònica li va dir que les donés als nens pobres. I tota la família es va posar molt contenta.

Conte contat, aquest conte s’ha acabat.

Ariadne 3r A

Els colors

            Hola em dic Laia i l’altre dia em va passar una cosa molt estranya. Bé, us ho vaig a explicar.

            Era un dia molt assolellat, jo tornava de passejar amb el meu amic Toni i quan vaig arribar a casa ... el meu quadre preferit s’havia tornat de colorins.

 Vaig agafar el telèfon i vaig trucar al Toni.

-Escolta Toni, el meu quadre preferit s’ha tornat de colorins! –vaig dir.

Ah si! I ara no em diguis que també s’han tornat de colorins les teves flors.-va dir ell.

-Doncs si!!, vina a casa meva i ho veuràs.- li vaig dir jo.

Toc, toc, toc (ja ha arribat el Toni)

-Mira Toni, el meu quadre.

-Ostres és veritat!! Anem a fora! -va proposar el Toni.

            I el cel també s’havia tornat de tots colors. Vam veure una llum i la vam seguir. I ens va portar al país dels colors.

            Era una passada!! Hi havia tobogans de colors i.... de cop tot va perdre el color. Ara era tot gris. Però, la llum ens parlava i ens va dir si la podíem ajudar. I nosaltres vam dir que si i llavors tot va tornar a ser com abans.

   Laia F. 3r A

EL PARTIT DE FUTBOL

Fa  molt de temps  en un camp de futbol van jugar l’ equip dels animals domèstics i l’equip dels dinosaures i van fer un tracte.

L’ equip que guanyés es quedava tot el planeta . l’ equip dels animals domèstics va guanyar i els dinosaures van perdre i van desaparèixer.

Finalment en aquest  planeta només queden animals domèstics.

NACHO 3r B

EL  GOS ABANDONAT

Hi havia una vegada un gos abandonat  i un nen que li agradaven molt els gossos.  Ell volia tenir un gos i el va agafar del carrer però no sabia si els seus pares li deixarien tenir-lo  i el va tenir que amagar un mes  i mig  a 

l’ armari.

Un dia els pares es van donar compte i van cridar :

-Un gos  a casa!!!

El nen no volia abandonar-lo de nou per segona vegada . Ell no sabia que fer i va tenir una idea. Li va dir als seus pares :

-Penseu si a vosaltres us agradaria que us abandonessin en un parc tot sols sense  menjar i passant-ho malament, us agradaria?

Els pares van dir:

-No, no ens agradaria!  Ens quedem el gos.

I el nen va dir:

-Bé!!! 

I cinc anys després van ser feliços per sempre.

ADRIÀ 3r B

Quins bojos!!!!

Havia una vegada  uns nens que els hi agradaven molt les aventures.  Un dia van escalar l’Everest, un altre van anar a recórrer  5000 escoles, però avui...  han pensat anar a  :

JÚPITER!!!  Sí a Júpiter,  estan bojos , però el pitjor és...  QUE VOLEN ANAR AMB UN PETARDO!!!

Ara sí que crec que estan bojos.

Però al final van arribar a Júpiter i van tornar a casa saltant de planeta en planeta.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos aquests bojos ja s’ han fos!!!

MARIA G. 3r B

EL XINXAN   I   LA   XINXETA

Hi havia una vegada uns amics que van quedar per jugar en un camp de futbol.  El noi es deia  Xinxan   i la noia   Xinxeta .

Estaven jugant a futbol tirant penalts quan la pilota va tocar la punxa del travesser de la porteria  i  i es va   desinflar.

El  Xinxan   i la    Xinxeta    es van barallar:

-xaroxilatopatosu!

-xinxanxuntutambé!

-Xulaxilamepiro!

-xinxanxunjotambé!

I se’n van anar a casa enfadats i es van quedar a casa jugant a laplay i a veure la tele.

Però es van donar compte de que no servia de res barallar-se i van tornar al camp de futbol i al final van tornar a ser amics.

MARCO 3r B

EL CIRC PATAFLIRC I EL MALABARISTA

Fa molts anys al Circ de Barcelona hi havia pallassos, acròbates, malabaristes, un lleó i un tigre.

Els pallassos eren graciosos, les acròbates bones i el lleó i el tigre ferotges. Però un dels malabaristes era una mica dolent perquè no sabia agafar les pilotes i sempre li queien. Per això el van despatxar,perquè  no sabia agafar-les. I es va quedar una bona estona plorant. 

Però a l’ acròbata li feia pena i va parlar amb ell i li va ensenyar a fer malabars.

Després va parlar amb el que manava i el van tornar a contractar i va ser el millor del món.

I conte contat ja s’ ha acabat i per la xemeneia se’n va volant.

 JÚLIA 3r B